Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Ramon Rubio Gila
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats
Enric Adserà i Riba
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes Pla Narbona Treballà com a grafista i illustrador L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu
Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista Frenopática Barcelonesa…
Gabriel Baldrich i Palau
Història
Militar i polític liberal.
Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d'un liberal polifacètic , Ed Sunya
Joan Oliva i Moncusí
Història
Economia
Obrer boter, inaugurà a Espanya, sembla que influït per les accions dels regicides alemanys, la sèrie d’atemptats anarquistes contra personalitats públiques governamentals.
El 25 d’octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà illès Fou ajusticiat el 4 de gener de 1879
Francesc Mercadal
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la↑ Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E 1989 Vegeu bibliografia
Pierre-Marie-Auguste Broussonet
Biologia
Metge i naturalista occità.
Fou diputat a la primera assemblea de la Revolució Francesa, però, suspecte d’ésser girondí, s’hagué d’exiliar Fou professor de botànica a la Universitat de Montpeller i escriví treballs sobre ictiologia i sobre botànica Fou l’introductor a França de la cabra d’angora
Martín Córdoba y Mendoza
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència (1574-78) i de Còrdova (1578-81), i provincial de l’orde de predicadors a Andalusia.
Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Història
Militar
Militar i polític.
Tercer duc de Sessa i de Baena, comte de Cabra, era net, per part de mare, del Gran Capità Fou governador de Milà 1558-60 i 1562-63 afavorí els milanesos, en obtenir de Felip II de Castella que, de moment, no hi fos implantada la inquisició Fou amic de Joan d’Àustria lluità amb ell contra els moriscs de Granada i a Lepant 1571
Josep Mas i Alemany
Veterinària
Veterinari.
Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina 1927-39 i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona 1930-39 És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria 1899, en collaboració amb FSugrañes i Bardají, La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno su profilaxis y tratamiento 1917, en collaboració amb Martí i Codolar i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura 1917