Resultats de la cerca

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 Collaborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” 1921, i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…

Vida i obra Exercí el sacerdoci Amb les dades aplegades en pobles de diferents comarques, compongué diversos llibres folklòrics, no ben elaborats, amb consideracions morals i cançons inventades per ell, però molt rics de materials i de lèxic, alguns dels quals publicats amb pseudònim Encisam de totes herbes 1891, Burrimàquia alacantina 1904, Trossos i mossos 1906, Folklore valencià Pitos i flautes 1914 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe 1906-1918 És autor d’un Novísimo diccionario general valenciano-castellano 1909 i d’un Vocabulari…

Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei  el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei…

Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà  i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església…

Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1987 i féu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico 1965, Liber…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

Féu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona i a Madrid Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat Maresme, anà a Xile, on féu el seu treball pastoral a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa Treballà també a l’hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joan de Déu de Santiago de Xile Compromès amb els més pobres, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià Fou delegat sindical i consiliari del moviment obrer d’Acció Catòlica Visqué el triomf i la caiguda del president xilé Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia…

Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili…