Resultats de la cerca

S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà

Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV

És autor de l’epístola en vers Llàgrimes del Khorāsān, gènere poc freqüent en la literatura persa, motivada pel fet que Sanǧar caigué presoner de les tribus turques de Guzz Bé que poc menys que desconegut a Occident, és considerat el millor panegirista de la literatura persa

Bessos féu assassinar el rei persa i es proclamà emperador de l’Iran amb el nom d’Artaxerxes IV Fou vençut i mort per Alexandre 329 aC

S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…

Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès

Autor de cinc cèlebres maṯnawī Makhzan al-asrār ‘El tresor dels misteris’, 1178 és un poema didàctic de contingut moral i místic Khusraw ū Shirīn 1180 narra la història amorosa del rei sassànida amb la princesa armènia Shirīn Laylà ū Majnūn versa sobre el tradicional tema amorós àrab l’heroi del Bahrām-nāma ‘Els set ídols’ és el sassànida Bahrām Gōr, i l' Iskandar-nāma ‘Llibre d’Alexandre’, ~1200 és la narració llegendària de la vida d’Alexandre el Gran, esdevingut profeta en la tradició islàmica

Fou autor de diversos ġazal i de panegírics Formà part de la plèiade de poetes i músics del soldà Maḥmūd de Ġaznī sota Mas’ud continuà a la cort El seu dīwān conté més de 9 500 versos

Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam

Metge i visir de l’ilkan Ghazān Khān, és autor d’una història general del món des de la creació fins a l’època Jāmi ‘al-Tawārīkh bàsica per al coneixement de la història mongòlica