Resultats de la cerca

Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973 publicà…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina i influït per Joaquim Vayreda, tingué una gran acceptació al seu temps La seva gran vocació fou, però, el teatre Feu d’actor i el 1870 ja havia publicat l’obreta Torbonada , però no fou fins a l’estrena del drama Passions funestes 1898, escrit amb Conrad Roure, que inicià una intensa carrera teatral Publicà comèdies costumistes, com Lluny dels ulls, a prop del cor 1898, Un terròs de sucre 1898 o Por 1901, i els drames Qui sap i Valor 1907 Publicà l’autobiografia El murciélago Memorias de una patum 1913 i escriví i illustrà uns àlbums satírics…

Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001,  Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009,  Voces de la mística I 2009,  El Crist interior 2010,  Vers un temps de síntesi 2011,  Voces de la mística II 2012,  Nómadas del Absoluto 2012,  Sed de Ser  2013,  Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb Josep Cobo, …

Fou un dels principals capdavanters del moviment religiós que s’oposà a les reformes que Nikon, patriarca de Moscou, introduí a l’Església russa influït per la litúrgia grega Fou deportat a Sibèria, i el 1664 tornava a ésser a Moscou però a l’agost d’aquest any fou arrestat i deportat a Pustozersk Dos anys més tard, ell i els altres caps del moviment dels raskol’niki o 'vells creients' eren processats Fou degradat i excomunicat, però, tancat en una presó, continuà la lluita escrivint, fins que, el 1682, fou condemnat a la foguera És autor d’una autobiografia 1672-75 considerada…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el disc New Year’s…

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K Russell Entre…

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R Leoncavallo Fou…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet russes al…

La seva obra gira entorn de l’erotisme, i és influïda per BShaw i SFreud Feminista declarada i d’esperit polèmic, obtingué ampli reconeixement amb la novella fantàstica Hackenfeller's Ape 1953, a la qual seguiren Flesh 1962, In Transit 1969 i Palace Without Chairs 1978 De la seva obra assagística destaca la participació en el volum collectiu Fifty Works of English and American Literature we Could do Without 1967, que qüestiona la vàlua suposadament indiscutible de certes obres clàssiques Black Ship to Hell 1962, estudi psicoanalític de l’agressivitat humana Mozart the Dramatist 1964 Black and…

De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976, Siete días…