Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Harvard Autor, juntament amb Niles Eldredge, del model evolutiu anomenat d’equilibris puntuats, segons el qual les espècies apareixen molt ràpidament en l’evolució i resten inalterades durant milions d’anys A part d’aquest, el seu camp d’interès es mogué dins de la problemàtica de les relacions entre ontogènia i filogènia i, posteriorment, en el paper de l’atzar en l’origen dels patrons fonamentals de la vida animal Sostingué, així mateix, que determinats petits canvis en un organisme poden condicionar ulteriors canvis en l’evolució de les espècies Fou també molt…

Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski 1955-60 Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia ‘Collisions’ Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos 1960 per l’obra Monologhi , que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959 Conegué també Pierre Boulez , el qual l’influí considerablement En tornar a Polònia…

Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático Madrid, començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte El 1962 muntà La camisa , de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de teatre Dirigí durant alguns anys el Teatro Español Entre les seves darreres escenificacions destaquen El príncipe constante 1988, de Calderón, i La loba 1993, de Lillian Hellman L’any 2019 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Academia de las Artes Escénicas de España

Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l’entorn…

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…

Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del corazón MArmendáriz, 1997,…

Fill d’un pastor luterà, realitzà els estudis teològics sota la direcció de Karl Barth i s’adherí a l’Església Confessant Cridat a les armes, fou capturat al front oriental i estigué presoner a Rússia durant cinc anys 1945-50 Fou nomenat professor de teologia a Bonn i, més tard, a Berlín Compaginà la tasca d’estudi i docència amb un seguit d’activitats socials i polítiques S'oposà obertament al règim nazi i, acabada la Segona Guerra Mundial, es convertí en un destacat militant per la pau i el desarmament, sobretot en oposar-se a l’estacionament a Alemanya dels míssils Pershing El seu…

Desenvolupà una important tasca docent i de recerca en el camp estructural a l’Illinois Institute of Technology IIT, juntament amb Mies van der Rohe, amb qui collaborà professionalment Com a membre de l’oficina Skidmore, Owings and Merril SOM, realitzà diversos projectes entre els quals destaquen la seu del diari Republic 1971, el telescopi solar de Kitt Peak 1962 i el pont de Ruck-a-Chucky 1978

De família jueva, formà part de l’elit de la República de Weimar, amb Ernst Křenek, Paul Hindemith i Erich Wolfgang Korngold Perseguit pel règim nazi quan era director musical de l’Òpera Estatal de Berlín, s’exilià el 1935 i s’installà a Londres, on treballà per a la BBC Els seus èxits més grans en el terreny operístic foren El magnífic cornut i Beatrice Cenci Ignorat durant un quart de segle fins que, el 1994, la companyia Decca gravà les seves obres en la collecció anomenada de “música degenerada”, terme que els nazis aplicaren a l’obra dels compositors jueus El 1995, als 92 anys d’edat,…