Resultats de la cerca
Es mostren 57097 resultats
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits…
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni…
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia catalana
Arqueòleg, polític i administrador.
Vida i obra Format artísticament com a gravador a l’Escola de Llotja, en la seva estada a Barcelona fins a la Revolució del 1854 fou company d’estudis de Joaquim Pi i Margall i alumne de Pau Milà i Fontanals, personatges que l’influïren notablement des del punt de vista polític i historiogràfic De tornada a Elx, d’on provenia la seva família, dedicà grans esforços personals i econòmics a defensar i organitzar el partit demòcrata a la província d’Alacant Aquesta activitat li comportà algunes persecucions i, fins i tot, uns mesos de presó Un fort desengany personal feu que deixés aquesta…
Ambrosio Huici Miranda
Historiografia catalana
Historiador i arabista navarrès.
Vida i obra Consagrà la seva carrera a l’estudi de la Reconquesta al País Valencià, vista des del costat musulmà, i de l’imperi almohade, continuant l’obra d’Évariste Lévi-Provençal, que s’aturava a la crisi del califat de Còrdova Feu els primers estudis a Pamplona, i el 1897 entrà a la Companyia de Jesús Després de fer el noviciat, estudià humanitats i retòrica, i després, filosofia i teologia, abans de ser enviat a estudiar àrab i hebreu a la Universitat de Sant Josep de Beirut, durant dos cursos acadèmics 1905-07 En retornar, impartí classes d’aquestes dues llengües i de llatí…
Josep Maria Huertas i Claveria
Historiografia catalana
Periodista.
L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el…
Emil Hübner
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on proposà un…
Manuel Anton i Ferràndiz
Historiografia catalana
Antropòleg.
Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Guillem Hijarrubia i Lodares
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos del…
Modest Hernández-Villaescusa i Ros de Medina
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina