Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Francesc d’Assís Casademont i Pou
Pintura
Pintor.
Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats
Francesc d’Assís Argemí i Casamada
Música
Mestre de capella i organista català.
A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i historiador.
Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Participà en la creació 1868 i en les activitats de La Jove Catalunya, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872, i fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus dels Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid 1878 Publicà diversos reculls de poemes lírics…
Francesc d’Assís Altimira i Butinyó
Literatura catalana
Autor teatral i compositor.
Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860
Francesc d’Assís Marull i Savalls
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i Verdaguer És…
Francesc d’Assís Masferrer i Arquimbau
Filosofia
Psicologia
Filòsof.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia, ensenyà a Oviedo Influït per Xavier Llorens i Barba, redactà un Programa razonado de un curso de filosofía elemental 1884 i un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental 1891 D’altra banda, fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic, i el 1874 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona
Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre
Filosofia
Il·lustrat.
El 1774 fou nomenat cavaller Creà una colònia agrícola Vilagaià, Bages en uns terrenys seus hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen cases i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i d’oliveres Regidor perpetu de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
Properci
Literatura
Poeta elegíac llatí.
De família terratinent, però empobrida per les confiscacions d’Octavià l’any 41 aC, estudià a Roma, on conegué, de jovenet, la seva amant, que ell anomena Cíntia en els seus poemes el seu nom autèntic era, probablement, Hòstia Amic d’Ovidi, es dedicà a la creació poètica des de bon principi i fou dels protegits de Mecenes Dels quatre llibres d' Elegies , en estrofes dístiques traduïdes al català per Joaquim Balcells i Joan Mínguez 1925, el primer Cynthia Monobiblos és de l’any 28 aC i especialment dedicat al seu amor per Cíntia, tal com el segon i part del tercer, escrits entre els anys 27…
Giuseppe di Aromatari
Història
Metge i erudit italià.
Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625