Resultats de la cerca

El 1918 emigrà a Alemanya Professor a la Universitat de Breslau 1928-33, en acabat s’establí a Belgrad, on fundà 1948 l’Institut Bizantí de l’Acadèmia Sèrbia de Ciències, el qual dirigí Excelleixen les seves obres Les débuts de la querelle des images 1930, Geschichte des byzantinischen Staates ‘Història de l’estat bizantí’, 1940 —reeditada i traduïda a diversos idiomes—, Byzantine cities in the Early Middle Ages 1959

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

Estudià als EUA i a Anglaterra Durant el govern d’Ayub Khan ocupà diversos ministeris 1958-66 en acabat, però, passà a l’oposició i fundà el partit popular El 1970 aquest guanyà les eleccions generals del Pakistan Occidental Vice-primer ministre del govern Yaya Khan, quan aquest caigué es convertí en president, primer ministre i administrador de la llei marcial 1971 Inicialment reformista, més tard es moderà El 974 reconegué la independència de Bangladesh Deposat per l’exèrcit 1977, fou executat

Emigrà de molt petit als Estats Units, on inicià la seva formació musical amb el seu pare, Lajos Serly Posteriorment es traslladà a Budapest i estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt 1922-24, on fou alumne de B Bartók, Z Kodály i J Hubay De retorn als Estats Units, treballà com a violista en diferents formacions orquestrals Assolí la fama per haver acabat la composició del tercer concert per a piano i orquestra i el Concert per a viola del seu amic Bartók

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Liberal, fou empresonat entre el 1829 i el 1831 El 1840, a València, començà la redacció del Diccionario valenciano-castellano , acabat el 1850 i publicat el 1851 gràcies a l’ajut de la Societat Econòmica d’Amics del País, a la qual dedicà l’obra Se’n feu una segona edició el 1871 i una tercera el 1887, sota la direcció de Constantí Llombart, la qual, a més de ser notablement corregida i augmentada, inclou una biografia de l’autor i un assaig d’ortografia catalana

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68