Resultats de la cerca

Graduat en filosofia a la Università degli Studi di Napoli Federico II, s’inicià en el periodisme el 2002 El 2006 publicà Gomorra - Viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra , híbrid de novella, assaig i reportatge en el qual denuncia els mètodes criminals amb els quals la Camorra manté, sovint amb la complicitat d’autoritats i ciutadans, un poder omnipresent en l’àmbit públic i privat a la Campània i altres regions de la Itàlia Meridional El llibre assolí una projecció extraordinària tant a Itàlia com internacional i el 2008 Matteo Garrone en feu una versió…

Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…

Fill d’Andrònic Paleòleg i nebot d’Aleix III Àngel, en morir Teodor II Làscaris, emperador de Nicea, s’apoderà del govern i es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris Per legitimar la seva usurpació davant els grecs, lluità per reconquerir la ciutat de Constantinoble, aleshores seu de l’imperi Llatí Ho aconseguí 1261 i, consolidades les defenses de la ciutat, inicià una forta campanya per obtenir la integritat de l’Imperi Mentrestant, però, volgué alliberar-se de Joan IV el féu cegar i, un cop fet això, tornà a coronar-se Lluità contra Guillem de Villehardouin, príncep de Morea…

La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…

Es traslladà amb la seva família a Barcelona als 15 anys Llicenciat en dret el 1896 i collegiat en exercici des de l’any següent, el 1898 fou nomenat numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on el 1904 s’oposà sense èxit a què les actes es redactessin exclusivament en català Incorporat al Partit Liberal Demòcrata de Canalejas 1902, l’any següent passà a la Unió Republicana  de Nicolás Salmerón Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1905, en fou tinent d’alcalde dos anys Contrari al suport a la Solidaritat Catalana  que dividí el partit, oposant-se a Salmerón, Francesc…

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

De confessió xiïta, estudià a la Universitat de Bagdad, on es graduà en literatura Des del 1968, dins del Partit Islàmic Dawa, participà activament en el moviment xiïta clandestí oposat al règim de Saddam Ḥusayn Amenaçat de mort, el 1979 s’exilià i visqué successivament a Jordània, Síria, l’Iran i novament a Síria Arran de l’enderrocament del règim baasista de Ḥusayn 2003 i l’ocupació anglo-nord-americana de l' Iraq , retornà al seu país i formà part del comitè que perseguí alts càrrecs del Ba't Integrat amb el Dawa en la coalició xiïta Aliança Unida de l’Iraq, la primera força…

De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalu-nya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva intervenció en la revolta, primer de les autoritats catalanes –li fou concedida una càtedra de teologia a la Universitat de…

Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…