Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Jaume Frederic d’Aragó
Història
Tercer comte de Salona (1355-1365), senyor de Loidoriki, Veteranitza i Egina (vers 1355? — 1359), que cedí al seu germà Bonifaci, vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria (1356-59).
Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62
Farinata degli Uberti
Història
Gibel·lí florentí.
Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge
Teodebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia o Metz (595-612).
Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu
Henry John Morgan
Història
Corsari anglès.
Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder
Cressus
Història
Rei de Lídia (561-546 aC).
Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia
Jugurta
Història
Rei dels númides, fill de Mastanàbal i nebot de Micipsa.
En morir aquest 118 aC havia de compartir el tron juntament amb els seus cosins Adèrbal i Hièmpsal, però, segons la tradició, occí Hièmpsal i, després de diverses conjures, s’apoderà dels dominis que el senat de Roma havia adjudicat a Adèrbal 112 aC Amb aquesta actitud rebel provocà la ira de Roma, que li declarà la guerra descrita per Sallusti Crisp Vençut per Mari, després d’una contesa llarga i dura, fou portat a Roma, on fou executat
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
Edmund Allenby
Història
Militar
Militar britànic, primer vescomte Allenby of Megiddo and Felixstowe (1919).
Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925
Maurici I de Saxònia
Història
Duc (1541-47) i elector de Saxònia (1547-53).
Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau
Josep Santés i Murgui
Història
Guerriller carlí.
Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant