Resultats de la cerca

Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món

S'especialitzà en un tipus de cinema compromès, de caire polític i de denúncia social De la seva filmografia cal destacar, Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1970, Sacco e Vanzetti 1971, La classe operaia va in paradiso 1971, Il caso Mattei 1971, Sbatti il mostro in prima pagina 1972, Lucky Luciano 1973, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Ogro 1979, L’oeuvre en noir 1988, Tirano Banderas 1993, etc

A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva absència Elionor…

El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per terrorisme,…

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978 i Tresserres 1979, publicada a “Sant Joan i Barres” 1979 Darrerament ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme

Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia

En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976