Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Joséphin Péladan
Literatura francesa
Esoterisme
Escriptor, ocultista i crític d’art francès.
Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica…
Emili Pascual i Amigó
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911…
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…
Yves Montand
Cinematografia
Música
Nom amb el qual és conegut Ivo Livi, cantant i actor cinematogràfic francès d’origen italià.
Donat a conèixer com a cantant per Edith Piaf, es destacà en el camp de la cançó francesa Participà en films musicals i dramàtics a França, a Itàlia i als EUA Paris chante toujours, Le salaire de la peur 1952, Les héros sont fatigués 1955, Let's Make Love 1960, Vivre pour vivre 1966, Vincent, François, Paul et les autres 1974 D’acord amb el seu ideari polític d’esquerra, interpretà els films Z 1968, L’aveu 1969, État de siège 1972, La menace 1977, Les routes du Sud 1978 i Netchaïev est mort 1989, basat en una novella de J Semprún, amb qui collaborà sovint
Francesc Sempere i Masià
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre
Ernest Vendrell
Literatura catalana
Assagista.
Fou redactor de “Catalònia” i collaborador d’“El Diluvio” Se’l pot considerar un dels ideòlegs dels primers anys del modernisme, cosa que explica la seva vinculació a la Colla del Foc Nou També assistí a la penya de l’Ateneu Bar-celonès Fou un dels fundadors, amb Lluís deZulueta i Eduard Marquina, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular El seu ideari radical queda exemplificat en l’opuscle L’acció moral moderna , publicat el 1901 per L’Avenç Fou un dels participants en l’ Homenatge dels catalans a Enric Ibsen 1906, impulsat per Felip Cortiella Pòstumament els seus textos quedaren…
Josep Martrus i Malagelada
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics “El Cardoner” 1876, “La Montaña” 1880, “Revista Catalana” 1881-82 i “Diario de Manresa” 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la organización y aspiración de las…
Lluís López i Oms
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Es llicencià en filosofia i lletres 1885 a la Universitat de Barcelona, on feu també estudis de dret 1880-86 Creà la revista “La Gaviota” 1882, a Arenys de Mar, i fou redactor de L’Avenç , en què publicà ressenyes, poemes i articles sobre temes diversos, entre els quals un sobre el teatre de l’arenyenc Josep M Arnau Fou premiat als Jocs Florals d’Arenys de Mar 1888 i deixà inèdits o dispersos poemes, esbossos de novella i estudis històrics, sociològics, arqueològics i folklòrics Ramon D Perés destacà que la seva obra i el seu ideari literaris, truncats per la mort prematura,…
Josep Berga i Boix
Literatura catalana
Novel·lista i narrador.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot Començà la seva etapa de producció literària entre el 1886 i el 1887 a La Renaixença i a La Illustració Catalana Publicà en dues parts la seva novella més coneguda, L’estudiant de la Garrotxa 1895, i una gran quantitat de contes i narracions breus, recollits a “Lectura Popular” 1915, i altres novelles costumistes i romàntiques, que reflecteixen un ideari conservador Mar de brutícia 1906, Una invenció…
Pedro Prado
Literatura
Periodisme
Poeta i periodista xilè.
Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa…