Resultats de la cerca

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946, dirigit per…

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’Ajuntament de Sant…

S’inicià al Club Aeròbic Montcada, i posteriorment competí a les files de l’INEFC de Barcelona i del CE Bunkay Debutà amb la selecció estatal l’any 2006 a l’Obert de França i ha participat en diversos Campionats del Món i d’Europa en les modalitats de parelles i trios Fou campiona d’Espanya de parelles mixtes 2008, amb Ivan Parejo, i de trios 2006, 2011, i subcampiona de les dues especialitats en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya per equips amb el CE Bunkay i campiona de Catalunya individual És entrenadora del Club de Gimnàstica La Mina-Gervasi Deferr i del Club Tennis Sabadell

Fou dues vegades subcampiona del món 2000, 2001 i una d’Europa 2001 de trios, sempre formant equip amb Jordi Becerril i Jordi Rubio, amb els quals també conquerí tres medalles de bronze en la mateixa categoria, una en el Campionat del Món 2002 i dues en el Campionat d’Europa 2000, 2003 També es proclamà tres vegades campiona d’Espanya 1998, 2000, 2001 Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és entrenadora del grup d’aeròbic del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i del Gimnàs Gervasi Deferr-La Mina Entre els gimnastes que ha dirigit destaca el campió del món i d’…

Fou campió d’Espanya juvenil 1992, júnior 1994 i absolut 2000 En categoría absoluta aconseguí dos títols estatals de cavall amb arcs 1999, 2005 Formà part de l’equip espanyol durant més d’una dècada, durant la qual disputà set Campionats del Món 1997, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006 i cinc Campionats d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2005 absoluts Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 En els Jocs Mediterranis fou campió individual 2001 i campió en cavall amb arcs i per equips 2005 Fou entrenador de gimnàstica artística al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i primer…

Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès…

Baró de La Linde Fou intendent de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el nomenà membre numerari Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa 1789 per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una junta que es…

Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà una casa de…