Resultats de la cerca

Muller de Pramtag, rei dels icenis, poble de l’est d’Anglaterra, en dirigí la revolta contra els romans quan el seu marit els havia obert les portes del país Derrotada per les tropes romanes dirigides per Suetoni Paulí, se suïcidà

Jueu convers, fou consagrat bisbe 680 i presidí els concilis toledans XII-XV Escriví Prognosticon futuri saeculi que dedicà al seu amic Idaci, bisbe de Barcelona, De comprobatione sextae aetatis i Historia rebellionis Pauli contra Wambam La seva festa se celebra el 8 de març

Fou rector de la Universitat d’Alcalá de Henares i catedràtic de teologia Es destacà com a escripturista pels seus Commentaria in epistolam divi Pauli in Hebraeos 1611 Nomenat bisbe de Tortosa 1616-22, el 1620 publicà a Barcelona Isagoge in totam sacram scripturam Nomenat virrei i capità general interí de Sardenya 1621-22, probablement morí en el càrrec

Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406

L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener

Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Vida i obra Fou doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A 1979 Vegeu bibliografia

Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea maniqueisme l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural pelagianisme Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i Orosi