Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Director, violinista i organista català.
Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés…
Johann Christoph Gottsched
Música
Crític, assagista i dramaturg alemany.
Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…
Richard Schechner
Teatre
Autor dramàtic, director i teòric del teatre nord-americà.
Com a director dugué a terme una sèrie de produccions amb The Performance Group, que fundà el 1967 a Nova York, exponent de l’avantguarda nord-americana Entre les obres cal remarcar les seves versions de Mother Courage and her Children o Oedipus Professor a la Universitat Tisch School of the Arts, de Nova York, i editor del TDR Journal of Performance Studies Com a teòric, intentà realitzar un acostament entre el fet teatral i l’antropologia, considerant sempre el teatre com un autèntic ritu En aquest sentit s’interessà per la relació del públic i de l’actor amb un espai teatral que es…
Missy Franklin
Natació
Nom amb el qual és coneguda la nedadora nord-americana Melissa Jeanette Franklin.
Començà a entrenar a cinc anys, i a tretze prengué part en les proves per a competir en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 a l’equip dels EUA, bé que no es qualificà Debutà internacionalment en el Campionat de Natació del Pacífic 2010, a partir del qual inicià una trajectòria ascendent que el 2014 li valgué el premi Laureus a la millor esportista de l'any anterior El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Xangai 2011 or 200 m esquena or 4x200 m lliures or 4x100 m estils argent 4x100 m lliures bronze 50 m…
Karol Tausig
Música
Pianista i compositor polonès.
S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics"…
León Ferrari
Art
Artista argentí.
Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà un fill seu,…
Ventura Pascual i Beltran
Historiografia catalana
Historiador i erudit.
Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del Centre de…
Betty Friedan
© Marc Gadoury / InformAction Films Inc
Psicologia
Feminista nord-americana, de nom de soltera Bettye Naomi Goldstein.
Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la…
Joan Ignasi Pla i Durà
Política
Polític i advocat.
Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou…
Víctor Pérez i Pallarès
Pintura
Pintor.
Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida,…