Resultats de la cerca

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

S'educà a França i es llicencià a la Sorbona en psicologia social La seva narrativa explora tant el desarrelament de l’emigració magribina com l’impacte d’Occident en el món de tradició islàmica Ha publicat les novelles Harrouda 1973, La réclusion solitaire 1976, Moha le fou, Moha le sage 1978, La prière de l’absent 1981, La nuit sacrée 1987, premi Goncourt, Jour de silence à Tanger 1988, L’angle aveugle 1992, La nuit de l’erreur 1997, L’auberge des pauvres 1999, Cette aveuglante absence de lumière 2000, premi Impac de Dublin, Sur ma mère 2008 i Au Pays 2009, els assaigs Le racisme expliqué à…

Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba  a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria, iniciada poc…

Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura Fou professor de llengua copta, des del 1962, a la Universitat Catòlica de Washington EUA, director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i membre de la comissió per a la publicació de la Biblia Polyglota Matritensis

Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995, Cataluña de…

Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983 amb les tres…

Graduat en matemàtiques a la Universitat de Princeton 1951, posteriorment es doctorà a la Universitat de Chicago, on tingué com a mentor Milton J Friedman, i on desenvolupà la tasca docent i de recerca 1953-57 i des del 1970 després d’un parèntesi a la Universitat de Colúmbia també com a professor de sociologia 1984 Aplicà models econòmics a qüestions generalment associades amb la sociologia família, delinqüència, temps lliure, natalitat, discriminació racial i sexual, etc De les seves publicacions destaquen The Economics of Discrimination 1957, The Economic Approach to Human Behaviour 1976 i…

El 1985, als 17 anys, guanyà el torneig de Wimbledon, títol que revalidà el 1986 i el 1989 Guanyà també els open dels EUA 1989, i d’Austràlia 1991 i 1996, la Copa Davis 1989 i 1990 i el Masters 1988 i 1992 En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 guanyà la medalla d’or en dobles masculins amb M Stich Es retirà el 1999

Els anys 1983-84 fou coeditor de la revista Rambla , en la qual portava la direcció artística Els anys setanta consolidà el seu llenguatge a través d’històries basades en la ciència ficció i el terror, com ara Historias de la taberna galáctica 1979-81 i En un lugar de la mente 1980-82 El 1983 aparegué el seu conegut personatge Gatony , que protagonitzarà la sèrie Siete vidas 1985 i La muralla 1987 Darrere la seva obra de ficció s’amaga, però, un humor de to crític i àcid Durant uns anys féu algunes obres signades amb el pseudònim Sánchez Zamora , que es caracteritzen per un estil força divers…

Es llicencià en filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987 Aquest any abandonà la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura, combinant la creació literària, les collaboracions a la premsa i, durant els primers anys, les adaptacions per al gran públic dels clàssics medievals catalans Publicà Qui al cel escup 1987, Sus scrofa 1988, Neguit 1988 i  Càlida nit 1990, premi Documenta 1989, narracions o novelles dominades per elements esperpèntics i marginals Posteriorment ha publicat novelles de base històrica Noms a la sorra 1995, Alfons XIV, un crim d’…