Resultats de la cerca
Es mostren 56991 resultats
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…
Sam Nujoma
Política
Nom amb què és conegut el polític namibi Shafiihuma Nujoma.
D’ètnia ovambo, treballà com a obrer ferroviari a Windhoek i el 1959 creà el Moviment d’Alliberament d’Ovamboland, precedent de l’Organització Popular del Sud-oest d’Àfrica SWAPO, del qual esdevingué el líder indiscutit Exiliat el 1960, retornà al seu país, on el 1963 fou arrestat per agents sud-africans i deportat a Zàmbia el 1969 President del país ja en l’assemblea constituent del 1990, revalidà el càrrec en les successives eleccions El seu mandat, lloat per l’estabilitat i per una relativa prosperitat, fou, tanmateix, acusat de tendències autoritàries el 1999 esmenà la constitució per tal…
Brian Martin Mulroney
Política
Polític canadenc.
Estudià dret i exercí des del 1965 Afiliat al Partit Conservador Progressiu, el presidí en 1983-93 President de l’empresa Iron Ore Company 1977-83 i diputat al Parlament federal 1983-93, el 1984 guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre, càrrec que revalidà el 1988 Amb els Acords de Lake Meech 1987 intentà una reforma per a redefinir les relacions del Quebec amb la resta del Canadà, que no prosperà per l’oposició d’algunes províncies anglòfones El 1993 signà els tractats per a la creació del nou territori de Nunavut En política internacional, estrenyé els lligams…
Cándido Méndez Rodríguez
Política
Sindicalista.
Enginyer químic 1971, ingressà al PSOE el 1970, partit pel qual fou diputat a corts per Jaén 1979-86, i a la Unió General de Treballadors UGT el 1975, de la secció andalusa de la qual fou secretari general 1986-94 El 1994 substituí Nicolás Redondo en la secretaria general de la UGT estatal Durant el seu mandat afavorí l’estratègia conjunta amb CCOO i la reconciliació amb el PSOE Fou rellevat en el càrrec al març del 2016 per Josep Maria Álvarez
Wilfried Martens

Wilfried Martens
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…
Josep Lluís López Bulla
Política
Sindicalista andalús.
Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa
Aleksander Kwaśniewski
Política
Polític polonès.
El 1978 s’integrà al Partit Obrer Unificat de Polònia POUP i fou ministre de joventut 1984 i d’esports 1989 sota la presidència de Jaruzelski El 1990 transformà la direcció del POUP en l’Aliança de l’Esquerra Democràtica, de filiació socialdemòcrata, que fou la formació més votada en les eleccions generals del 1993 El 1995 guanyà les eleccions presidencials i succeí Lech Wałęsa 1996 com a president de la república, càrrec en què fou reelegit l’any 2000 i des del qual impulsà el procés d’integració de Polònia en les estructures polítiques i econòmiques de l’Europa occidental Al novembre del…
Thomas Klestil
Política
Polític austríac.
Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el govern austríac…
Jean-Luc Dehaene

Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…