Resultats de la cerca

És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant especialment en els…

Començà com a orfebre al taller d’un germà del pintor FFrancia i influït per Dürer s’inicià en el gravat A Roma entrà al servei de Rafael per reproduir les seves obres, que contribuí a difondre arreu d’Europa Fins al s XX fou considerat el gravador més important del Renaixement italià Reproduí també obres de Miquel Àngel, GRomano, etc

Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou comentada el…

Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat , futur arquebisbe de Toledo Elegit bisbe d’Osma 1109, succeí Bernat a la seu toledana 1125, on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

La seva activitat poètica es pot centrar entre el 1180 i el 1205 Començà essent joglar possiblement a la cort dels prínceps d’Aurenja Acompanyà el marquès Bonifaci de Monferrato en una expedició a Sicília, al final de la qual 1194 l’adobà a cavaller, tret interessant per tal com suposa l’accés a una classe social superior només per mèrits literaris Formà part del seguici del marquès quan fou designat comandant suprem de la quarta croada 1201 i assistí al setge de Constantinoble Entre les seves 26 composicions mereixen d’ésser destacades Lo carrós , elogi cortesà de Beatriu, filla de Bonifaci…

Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia hermètica, contra el…

Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch 1846, així com diverses cooperatives agràries Raiffeisenvereine i de crèdit Publicà Die Darlehenskassenvereine ‘La unió de les caixes de préstec’, 1866 i fundà 1879 el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt , òrgan de les cooperatives

Germà de Frederic Rahola i Trèmols  Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal  Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894