Resultats de la cerca
Es mostren 56991 resultats
Josep Miquel Quintana
Història
Política
Polític.
Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…
Luis Quiñones de Benavente
Teatre
Autor dramàtic.
Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc
Heriberto Quiñones

Heriberto Quiñones, segon per l’esquerra, i un grup de soldats republicans mallorquins durant la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat
Francisco de los Ángeles Quiñones
Cristianisme
Eclesiàstic i liturgista castellà.
Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911
Quino

Quino
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant humorista argentí Joaquín Salvador Lavado.
Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976 Gente en su…
Anthony Quinn
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Provinent del teatre, s’inicià en el cinema l’any 1936 Actor molt temperamental, intervingué, entre altres pellícules, a Viva Zapata 1952, d’E Kazan La strada 1954, de FF ellini Lust for Life 1956, de V Minnelli Barrabas 1962, de M Fleischer Zorba, the Greek 1964, de M Cacoyannis Behold a Pale Horse 1964, de F Zinnemann The Shoes of the Fisherman 1968, de M Anderson The Secret of Santa Vittoria 1969, de S Kramer A Dream of Kings 1970, de D Mann Lion of the Deserts 1979, de M Akkad The Salamander 1981, de P Zinner The Old Man and the Sea 1990, de JTaylor Oriundi 1999, de R Bravo i Avenging…
Willard van Orman Quine
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The Roots of…
Heinrich Quincke
Metge alemany.
Estudià les alteracions del metabolisme i fou el primer a utilitzar la punció lumbar per a extreure líquid cefalorraquidi 1891 És coneguda amb el seu nom una malaltia hereditària i familiar caracteritzada per un tipus d’edema angioneuròtic edema de Quincke, localitzat a la cara i de vegades estès a la glotis, que estudià el 1882
Philippe Quinault
Philippe Quinault Representació d' Alceste , amb música de Lulli, al pati de marbre de Veralles el 1764
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres
Daniel Quillen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i topològics, ha ajudat…
