Resultats de la cerca

Porter, l’any 1992 s’incorporà a l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona La Masia , estada que hagué d’interrompre poc després per motius familiars fins el 1995 Després de jugar en les categories inferiors –jugà tres temporades amb el Barcelona B 2000-03, amb el qual es proclamà campió de Segona B 2002–, debutà al primer equip la temporada 2002-03, i la següent, amb Frank Rijkaard com a entrenador, ja era titular Dotat d’una gran agilitat i de caràcter molt resolutiu, el seu palmarès inclou la Lliga espanyola 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, la Supercopa d’Espanya 2006, 2007, 2009,…

Jugà ocupant posicions al centre i a la davantera i, més esporàdicament, com a lateral i interior Debutà a la primera divisió amb l’Sporting de Gijón el 1989, equip amb el qual es classificà per a disputar la Copa de la UEFA Fitxat pel  Real Madrid  1991, hi jugà cinc temporades i aconseguí una Copa del Rei 1993, una Supercopa d’Espanya 1993 i un Campionat de Lliga 1995 La temporada 1996-97 passà al Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual jugà un total de vuit temporades, fins a la seva retirada com a jugador 2004, i guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998 i…

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…

Mestre, fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917 i publicà el Cartipàs català 1918 Estigué afiliat a la Lliga Regionalista, però a partir del 1922 seguí les directrius d’Acció Catalana Aquest mateix any publicà el Sillabari català El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment el 1936 Aparegueren…

Residí des de molt jove a Madrid Estudià a la Universidad Complutense Doctorat el 1966 en història contemporània, fou catedràtic per la Universitat de València 1977 i per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1981 Tingué una breu trajectòria política, iniciada en el moviment antifranquista universitari i continuada després a la Federación Popular Democràtica 1974 Posteriorment, el 1977 ingressà a la UCD i en 1979-82 fou director de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus Des d’aquest càrrec negocià el retorn del Guernica de Picasso Destituït, abandonà la política activa i…

Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del…

S’inicià en el món del futbol al costat del seu pare, que havia estat futbolista, i el seu germà Erwin Jugador del Groningen des del 1972, el 1983 fou fitxat per l’Ajax d’Amsterdam a l’època en què Johann Cruyff  entrenava aquest equip, i entre el 1986 i el 1989 fou traspassat al PSV Eindhoven El 1989 fitxà pel Futbol Club Barcelona , on jugà durant sis temporades A la fi de la seva carrera barcelonista havia guanyat quatre Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93 i 1993-94, una Copa del Rei 1989-90, una Copa d’Europa 1991-92 i una Supercopa d’Europa 1992-93, en un total de 335 partits i 101 gols La…

Després de participar en l’assassinat del seu pare, Pau I, inicià una política preconstitucionalista i illustrada, presidida per l’anglòfil Czartoryski senat amb dret a revisar les lleis, consell de ministres, reforma de l’ensenyament, abolició de la censura prèvia i de la tortura, etc El 1805 entrà a la tercera coalició contra França, però els seus exèrcits foren derrotats a Austerlitz desembre 1805, i més tard a Eylau i Friedland febrer i juny 1807 firmà la pau a Tilsit juny 1807 i a Erfurt octubre 1808, i es comprometé a mantenir el bloqueig continental contra la Gran Bretanya i a lluitar…