Resultats de la cerca

Aquest, més tard, refusà les seduccions de la muller de l’eunuc, fou acusat falsament per la dona i empresonat pel marit

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…

Després de la Segona Guerra Mundial es canvià el cognom Purczfeld, d’origen alemany, pel de Puskás Fill d’un futbolista, jugà a la primera divisió del seu país amb el Kispest des del 1949 anomenat Honved de 1943 a 1956, que aconseguí sis títols de lliga Com a internacional aconseguí a Hèlsinki la medalla d’or olímpica 1952 i obtingué la segona posició en el campionat del món a Suïssa 1954 El 1956, després de la invasió d’Hongria per l’URSS, junt amb altres internacionals hongaresos entre els quals hi havia també S Kocsis, renuncià a tornar al seu país durant una competició internacional a l’…

A Oxford conegué JHNewmann i JKeble, amb els quals inicià el moviment d'Oxford , que dirigí quan Newmann passà a l’Església Catòlica Promogué el renaixement monàstic anglicà 1845 i treballà per la unió d’anglicans i catòlics, tema dels tres volums Eirenikon 1865, 1869, 1870, el darrer dels quals mostra la decepció després de les posicions tancades del concili I del Vaticà Les seves nombroses obres abasten temes de teologia, principalment eucarística, bíblics i una gran quantitat de sermons

Fou preparador anatòmic de la Universitat de Barcelona i catedràtic substitut de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç Autor d’obres de tema mèdic, com Compendio de higiene 1831 i una història del còlera de 1854 històric, com Acontecimientos políticos e históricos de Barcelona 1843, en què descriu l’alçament contra Espartero novelles, com El nigromántico mejicano 1838, i obres de moral per a infants, de caire conservador

De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…

Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch

Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria