Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Ramon Amigó i Anglès
Historiografia catalana
Escriptor.
En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels Armanyac
Ramon Berenguer II de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…