Resultats de la cerca

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

És professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Múrcia i es donà a conèixer amb Maneras de estar solo 1978 premi Adonais, obra a la qual seguiren Páginas de un diario 1981, Elegías 1984, Autorretratos 1989 i La vida 2003, com a títols més importants Ha recollit el conjunt de la seva poesia a Las cosas como fueron Poesia Completa, 1974-2003 2004 Ha publicat l’estudi literari La fuerza del destino Vida y poesía de Luis Cernuda 1992

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, la temporada 2001-02 es proclamà campió del Saab Salomon Crossmax Sèries Critèrium de Solo Nieve Fou campió estatal de supergegant 2003 Als Campionats d’Espanya guanyà en l’especialitat de gegant 2004 i en la d’eslàlom 2005 Participà en la Copa del Món d’esquí alpí 2006 Rebé el premi d’honor de l’esport català Participà també en el Campionat de Catalunya de rallis de terra la temporada 2011-12, al volant d’un Opel Astra

S’inicià a la Societat Atlètica Barcelona i el 1963 s’incorporà a les files del Club Drink Fou campiona d’Espanya en solo 1965, 1966, en duo 1961-65 i per equips 1960, 1961, 1963, 1964, 1965, 1967, 1968 Guanyà tots els títols de duo fent parella amb Núria Llacuna a excepció del 1965, que aconseguí la victòria amb Lolita Arias En l’àmbit internacional destacà la medalla d’or per equips aconseguida al Meeting Internacional contra Alemanya l’any 1960 Acabà la carrera esportiva al Club Natació Kallípolis, on ingressà l’any 1968

Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà fins el 1982

Va pertànyer al Club Natació Kallípolis, amb el qual fou campiona de Catalunya en les modalitats de duo i d’equip 2002, i campiona d’Espanya d’estiu de solo, duo i equip 2002 i de duo estiu i hivern del 2004 Fou internacional per Espanya en categories inferiors, en uns Campionats júnior d’Europa 2001, 2002, 2003 i del Món 2002, on assolí la medalla de bronze en l’especialitat de combo La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu 2001 i una menció especial 2002

Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman