Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
Tamerlà
Història
Nom amb el qual fou conegut a occident Timur Lang, sobirà (1370-1405) de la Transoxiana.
Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme…
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
Vàlia
Història
Rei visigot (415-418).
Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa
Zòsim
Historiografia
Historiador bizantí.
Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics
Antígon Monóftalmos
Història
General d’Alexandre el Gran.
A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia
Teodor I Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1204-22).
General de l’exèrcit bizantí i casat amb Anna, filla d’Aleix III Àngel, es distingí en la defensa de Constantinoble contra els llatins, els quals prengueren la ciutat per l’abril del 1204 Elegit ja basileu després de fugir Aleix V Ducas Murzufle, Teodor es refugià a Nicea, on reorganitzà l’imperi Bizantí imperi de Nicea , enfront de l' imperi Llatí de Constantinoble , però fou derrotat pels croats 1204 i 1205 Aliat amb els búlgars, vencé l’emperador de Trebisonda David Comnè 1205 i conquerí Cízic i Nicomèdia 1207 El 1208 rebé la corona imperial de mans…
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Grigorij Aleksandrovič Pot’omkin
Història
Militar
Política
Polític i militar rus.
Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II
Joan VIII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1425-48).
Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per…
Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Primer príncep de Maratea, comanador major de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, mestre de camp general de l’exèrcit del Palatinat.
Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el…