Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Charles Augustin de Coulomb
Física
Físic francès.
Enginyer militar, dirigí els treballs de fortificació a la Martinica, Rochefort i Cherbourg Fou membre de l’Académie des Sciences 1784 En esclatar la Revolució 1789, abandonà els càrrecs públics i militars La seva obra, agrupada en set memòries, conté els fonaments de la teoria electroestàtica i del magnetisme que més tard desenvoluparia Poisson donant-los llur forma matemàtica En aquests treballs estudià la polarització i la noció de moment magnètic i formulà la llei de l’electroestàtica llei de Coulomb
John Robert Schrieffer
Física
Físic nord-americà.
Després de graduar-se a la Universitat de Chicago 1957, es doctorà per la Universitat d’Illinois 1959, on fou professor fins el 1962, i successivament també a les universitats de Pennsilvània 1962-69, Cornell 1969-75, Santa Barbara, Califòrnia 1975-91 i Forida Feu aportacions sobre magnetisme i especialment sobre superconductivitat, camp en el qual establí la teoria BCS, juntament amb John Bardeen i Leon Cooper, amb els quals compartí el premi Nobel de física el 1972 Publicà, entre molts altres treballs, Theory of Superconductivity 1964
Edmond Halley
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps
George Biddell Airy
Astronomia
Astrònom anglès.
Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…
Hans Christian Ørsted
Física
Físic danès.
Professor a la Universitat de Copenhaguen, feu nombrosos experiments de compressibilitat dels gasos anhídrid sulfurós, entre d’altres amb la finalitat de liquar-los i construí un piezòmetre Treballà també en l’aplicació de l’efecte termoelèctric i ideà una nova forma de termòmetres basats en aquell principi Preocupat per les relacions que sospitava entre l’electricitat i el magnetisme, feu un gran nombre de proves que no reeixiren fins l’any 1820, que aconseguí que l’agulla magnètica es desviés sensiblement en passar un corrent elèctric per un conductor parallel a aquella Aquest…
William Cranch Bond
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves…
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya naturalitzada britànica.
Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu potent i de…
Louis Joseph Gay-Lussac
Física
Físic i químic llemosí.
Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans…
Ricard Cirera i Salse
Astronomia
Astrònom, germà de Lluís Cirera.
Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927 passà a Madrid…
P’otr Leonidovič Kapica
Física
Físic soviètic.
Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’…