Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Josep Maria Boix i Rissech
Música
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc
Anselm Viola
Música
Compositor.
Format a l’Escolania de Montserrat amb Benet Esteve i Josep AMartí Professà l’any 1757, i després anà al monestir de Montserrat de Madrid, on estrenà moltes de les seves obres amb un gran èxit a la capella reial De retorn a Montserrat, fou nomenat 1768 mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la mort Fou autor d’obres instrumentals, sonates i altres peces per a instruments de teclat, així com d’un concert per a fagot i orquestra d’estil clàssic Compongué dues misses per a veus i orquestra, dos Magnificat , a sis i a set veus, el segon amb baix continu, Tèrcia…
Albert de Quintana i de León
Història
Política
Polític republicà.
Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà a l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’una certa diversitat,…
Primitiu Artigas i Teixidor
Enginyer.
Autor de diverses obres sobre la indústria surera Fou promotor de la fixació de les dunes del golf de Roses
Pere Casellas i Coll
Metge.
Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus
Josep Maria Boix i Rissech
Música
Instrumentista de tible, compositor i director de cobla català.
Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes
Albert de Quintana i Combis
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jaume el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs florals en els quals participà activament tingué premis els anys 1860, 1869 i 1870, en fou…
,
Narcís Julià
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Poeta, beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona.
Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat
Benet Julià i Julià
Música
Músic.
Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra