Resultats de la cerca

Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…

Es destacà com a novellista Homes i màquines 1933, anàlisi de problemes socials, Vida triomfal 1935 i Auli, fill de Pilat 1954 Es dedicà també a la pintura

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcañiz Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YMCongar i GPapini

Ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig, etc, però s’ha destacat sobretot com a novellista dotat d’una gran imaginació Cal destacar La belle et la bête 1913, Indice 33 1921, Le rossignol napolitain 1937, Le siège de Syracuse 1962

Es donà a conèixer amb la collecció de poemes Five Men and Pompey 1915 Amb John Brown's Body 1928, poema èpic sobre la guerra de Secessió, obtingué el premi Pulitzer També novellista i autor teatral, són més interessants les seves narracions, principalment Thirteen O'Clock 1937

Es distingí com a contista, novellista, poeta i, sobretot, assagista Hom destaca, entre les seves obres, Looping 1929, Aquarium 1934, Cuentos del viento y del mar 1949, El secreto del doctor Baloux 1936, Orestes y yo 1939, Muerte en Shanghai 1953 i multitud d’assaigs i de llibres de viatges

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953