Resultats de la cerca

Per resoldre els conflictes territorials provocats per Rússia intentà diverses aliances amb Europa Anglaterra, 1801 França, 1802, fracassada pel tractat francorus de Tilsit, 1807 Però, agreujada la situació per la guerra amb Turquia 1821, perdé Geòrgia i una part d’Armènia tractat de Turkmānčai, 1828

Fou autor de diversos ġazal i de panegírics Formà part de la plèiade de poetes i músics del soldà Maḥmūd de Ġaznī sota Mas’ud continuà a la cort El seu dīwān conté més de 9 500 versos

Els seus partidaris el volgueren nomenar califa de la Meca i Kufa en morir Mu'āwiyya, però fou mort pels de Yazīd I a Karbalā Considerat màrtir pels xiïtes, la seva tomba és objecte de veneració

Residia al Caire en temps del califa fatimita al-Ḥākim És autor d’un tractat sobre les malalties dels ulls traduït a l’alemany el 1905, important per les notícies que dóna sobre les operacions dels ulls, especialment les cataractes, per a les quals sembla que fou el primer a utilitzar el procediment de succió

Anomenat pels castellans Muley-Hacen Dirigí diverses expedicions contra l’alcaid rebel de Màlaga —aliat de Castella 1469— i penetrà en territori d’aquest reialme hi efectuà noves incursions fins a l’any 1478, en què oferí de renovar treves als reis de Castella A llur expiració, atacà i prengué Zahara 1481, inici de la guerra de Granada La reacció castellana presa d’Alhama, 1482 resultà afavorida per les lluites entre les faccions formades entorn de Soraia Isabel de Solís, amant d’Abū-l-Ḥasan, i d’'Ā'iša, la soldana, mare del seu fill Abū ‘Abd Allāh Boabdil , revoltat contra ell Muḥammad XI…

Residí a la cort, a Alep i a Bagdad Tingué una posició favorable al xiisme i escriví una obra sobre els seus màrtirs És autor de Kitab al-aġānī ‘Llibre dels cants’, on explica l’ambient històric i cultural dels poetes i dels músics àrabs des de l’època preislàmica fins al segle IX Envià la primera còpia del llibre al califa al-Ḥakam II de Còrdova

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

El califa de Còrdova li ordenà de passar a l’Àfrica, però Abū Yaḥyà no l’obeí Durant el seu govern Jaume I emprengué la conquesta de Mallorca Resistí als atacs dels catalans i contraatacà amb les seves naus Derrotat, empresonat i torturat, morí al cap de poques setmanes