Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī. Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes. Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina . Afegí una cinquena corda al llaüt.