Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Jaume Magre i Ubach
Història
Política
Polític.
Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948
Barbu Delavrancea
Literatura
Nom amb el qual és conegut Barbu Stef#al;nescu, escriptor romanès.
Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica
Pablo de Alzola
Economia
Economista i enginyer de camins basc.
Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905
Maria del Carme Nieto Larroya
Futbol
Futbolista.
Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva
Pedro de la Gasca
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i funcionari castellà.
Estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i civils El 1545 fou comissionat per Carles V per pacificar el Perú Bon diplomàtic i militar, aïllà la revolta de Gonzalo Pizarro i el derrotà a Jaquijaguana 1548 Establí l’audiència de Lima, repartí les encomiendas, organitzà les finances públiques, protegí els indígenes i patrocinà diverses expedicions a l’interior del continent Rebé en premi els bisbats de Palència 1550 i Sigüenza 1561
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
Virgilio Barco Vargas
Política
Polític colombià.
Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya
Ramon Planiol i Claramunt
Economia
Empresari.
Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba
Publi Corneli Dolabel·la
Història
Política
Polític romà.
Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà
Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort