Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Vicent Juan i Segura
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de València, i fou ordenat sacerdot el 1981 Doctor en dret canònic 1988 i civil 1989, lany 1988 ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu Treballà molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà fins que, al maig del 2005, prengué possessió del càrrec de bisbe d’Eivissa i Formentera
Filarete
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Antonio di Pietro Averlino, escultor, bronzista i arquitecte italià.
Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura
Allegretto Nuzi
Pintura
Pintor italià, documentat a Florència el 1346 i a Rímini i a Fabriano a partir del 1350.
Es formà al taller de Giotto, la influència del qual és palesa als frescs de l’església de San Domenico de Fabriano Crucifixió i Història de la Mare de Déu , al costat del refinament de la pintura senesa al Tríptic del Vaticà i a la Mare de Déu amb l’Infant del Palazzo Ducale d’Urbino
Orazio Benevoli
Música
Compositor italià.
A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg
Andrej Voronikhin
Arquitectura
Arquitecte rus.
Protegit pel comte Stroganov, estudià a Moscou i viatjà per Alemanya, França i Suïssa La seva obra principal és la catedral de la Mare de Déu de Kazan’ 1810-11 —la construcció de la qual li fou encarregada pel tsar Pau I el 1790—, que imita, principalment a la cúpula i a la columnata, Sant Pere del Vaticà
Giacomo Manzù
Escultura
Nom amb què és conegut Giacomo Manzoni, escultor italià.
Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam
Antonio Tempesta
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
Fernando Armindo Lugo Méndez
© Fernando Lugo APC
Política
Sacerdot i polític paraguaià.
Estudià teologia i fou ordenat sacerdot el 1977 Posteriorment anà a l’Equador a fer de missioner Del 1983 al 1994 estudià teologia i sociologia a la Pontifícia Universitat de Roma El 1994 fou investit bisbe de la diòcesi de San Pedro Paraguai Proper a la teologia de l’alliberament, el Vaticà el retirà del càrrec el 2004 El 2007 presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials i, arran d’aquesta iniciativa, fou suspès a divinis Amb el suport d’un gran nombre de partits d’esquerra i de centreesquerra, guanyà les eleccions de l’abril del 2008 al capdavant de l’Aliança…
François Duquesnoy
Escultura
Escultor flamenc, fill del també escultor Jérôme Duquesnoy.
Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles