Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Carles Amorós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor domiciliat a Barcelona, almenys des del febrer del 1498.
Es deia realment Carles Boloç però substituí sempre el cognom per l’apellatiu Amorós Alguna de les seves marques hi té relació simbòlica Els seus llibres mostren l’evolució des de l’estil incunable fins al renaixentista Començà a treballar a Barcelona amb Diego Gumiel El 1505 adquirí una impremta pròpia i treballà amb Luschner A aquesta collaboració pertanyen llibres com l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos El 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el vocabulari llatí-català de Nebrija Entre la…
Joaquim Muntal i Gramunt
Economia
Empresari.
Es traslladà a Cuba l’any 1906, amb la seva mare Eulàlia Gramunt Fosalba i la seva esposa Rosa Blanch Duch, i s’establí a l’Havana S'integrà al món empresarial, dins la coneguda casa comercial Sucesores de Pablo M Costas de l’Havana, fundada el 1880 fou un dels socis d’aquesta empresa, dedicada, entre d’altres activitats, a la venda de paper de fumar en el conegut magatzem El Pino En l’etapa de la seva direcció tingué una gran expansió comercial, fins al punt que durant la dècada 1920-30 fou la primera empresa del ram en aquella ciutat, i el seu paper de fumar era conegut a tota…
Enric Llaudet i Ponsa
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació…
Jordi Clos i Llombart
Esport
Economia
Empresari hoteler, mecenes i egiptòleg.
D’orígens molt humils, des de molt jove s’inicià en activitats empresarials Es dedicà a l’interiorisme i fundà el negoci de venda de mobles Roberts, que arribà a tenir una dotzena d’establiments, abans de passar al sector de l’hoteleria i fundar Derby Hotels Collection 1968, que esdevingué un dels primers grups del sector a Catalunya, amb presència a Barcelona, Madrid, Londres i París L’any 2015 traslladà la seu de l’empresa a Madrid Entre el 1999 i el 2019 fou president del Gremi d’Hotelers de Barcelona Posseïdor de la primera collecció privada d’art egipci d’Europa, el 1992…
David Viñas i Viñas
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats SA, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas SA, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex SA També ha treballat com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico SA a Lima 1969-1973, a Ovil SA 1973-1988 Ha estat, des de 1988, director gerent de Procenter SA, firma dedicada a les importacions,…
Josep Maria Bosch i López
Cinematografia
Distribuïdor, productor, exhibidor i empresari.
Vida El 1906 s’estrenà com a director comercial de l’Empresa Diorama, situada al mateix lloc que el cinema, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona Amb Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló la convertí en productora 1906, amb el distintiu de Films Barcelona Fou responsable directe del fet que Joan Maria Codina intervingués en la realització de Maria Rosa 1908, amb Fructuós Gelabert A partir de 1907 i amb la mort de Bordàs, se situà al capdavant de la casa Tancada l’etapa de Films Barcelona pràcticament el 1911, es dedicà de ple a la distribució substituint en bona mesura la venda…
Giacinto Dogliotti Gavotti
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC, installada a la rambla de…
Imma Bellafont
Política
Nom pel qual és coneguda la llibretera i activista cultural Immaculada Bellafont i Senties.
El dia de Sant Jordi de 1976 obrí amb altres socis la llibreria La Tralla, a Vic, que, a més de la difusió i venda de llibres, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i de la comarca d’Osona Entre altres actes, s’hi celebren colloquis i conferències, i a l’inici acollí una galeria que introduí a Vic l’art d’avantguarda El 2006 obrí una llibreria a Ripoll Al juny del 2013 cedí la propietat i la direcció de la llibreria a Oriol Roig Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya 2006-10, ha estat guardonada amb el Premio Nacional del…
Ermengol Passola i Badia
Política
Empresari i promotor cultural.
El 1950 fundà a Barcelona un negoci de venda de mobles i interiorisme d’estil innovador Mobles Maldà Molt vinculat a Joan Triadú i Font , Joan Ballester i Canals i Josep Espar i Ticó, entre d’altres, fou un dels capdavanters en l’etapa de resistència cultural dels anys cinquanta Prengué part activa en la creació i la continuïtat del Concurs de Poesia de Cantonigròs 1944, de la llibreria Ona 1962 de llibres en català, formà part de la primera junta de l' ADI-FAD 1957, i fou un impulsor de la Nova Cançó amb la creació de l’empresa discogràfica Edigsa 1961, en la qual participà, i…
Sita Murt
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és coneguda la dissenyadora de moda Carme Murt.
Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…