Resultats de la cerca

Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

Migcampista, s’inicià a la Unió Esportiva Lleida 1974-77, passà al Burgos 1977-78, on debutà a la primera divisió, i fitxà pel Futbol Club Barcelona, però tan sols hi jugà 16 partits, tres dels quals a la Lliga 1978-79 Guanyà la Recopa d’Europa i fou cedit a l’Almeria 1979-81, però alternà amb el Barcelona Atlètic 1980-83 Retornà a la màxima categoria al Múrcia 1983-86 i acabà jugant novament al Lleida 1986-88

Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Defensa, s’incorporà al RCD Espanyol 1991-92 procedent del Real Madrid B, però tan sols jugà 2 partits Posteriorment jugà a segona divisió amb el Palamós 1992-95, l’Almeria, el Múrcia i el Club Polideportivo Ejido Fitxà una temporada pel Madeira portuguès abans de tornar a Catalunya el 1999 Jugà amb l’Hospitalet, el Sant Andreu i el Gavà, i es retirà el 2003 Nacionalitzat andorrà, fou internacional amb aquesta selecció en dotze ocasions També jugà un partit amb la selecció catalana 1995

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Lateral dret, es formà als equips inferiors de l’Olímpic Móra d’Ebre, la Unió Esportiva Lleida i el Reial Club Deportiu Espanyol Jugà amb l’Espanyol B 2000-03, amb una cessió al Gimnàstic de Tarragona entremig 2001-02 Aquesta temporada també disputà un partit de Lliga amb el primer equip espanyolista Posteriorment passà al Lleida 2003-06, l’Almeria 2006-09 i el València 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Brighton & Hove Albion, d’Anglaterra Ha jugat dues vegades amb la selecció catalana

Era canonge i sagristà de Saragossa i ardiaca de Terol El 1297 fou nomenat bisbe de Saragossa Acompanyà Jaume II a la guerra contra els moros d’Almeria Assistí a la cort de Saragossa del 1301, i el 1303 era ambaixador del rei a la cort de Navarra El 1316 fou nomenat arquebisbe de Tarragona durant el seu govern 1317-27 tingué lloc la desmembració de l’arquebisbat de Tarragona, amb la creació del de Saragossa 1318 El 1327 fou traslladat a l’arxidiòcesi de Toledo

Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III