Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Jordi Amagat
Esport general
Pintor.
Format en dibuix i pintura al Taller d’Art d’Isidre Vicens La seva obra es caracteritza per la presència d’enormes figures robustes, però alhora dinàmiques Ha fet representacions d’activitats esportives, com per exemple l’obra El tennista , exposada al Museu Olímpic de Lausana
Carme Albaigés Sans
Esport general
Artista plàstica.
Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana
Alexandre Yersin
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg suís.
Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Maffeo Pantaleoni
Economia
Política
Economista i polític italià.
Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc
August Henri Forel
Psiquiatria
Entomologia
Entomòleg i psiquiatre suís.
Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910
Enric Martí i Hening
Pintura
Pintor.
Feu la primera exposició a Barcelona el 1937 Freqüentà l’École des Beaux-Arts de París Exposà individualment a Londres, Mont-real, Lausana, Zuric, París, Roma i Verona Desarrelat del seu país, tornà a exposar a Barcelona —i després a Madrid— el 1973, després de molts anys d’absència Conreà un expressionisme abstracte, hàbil i ric de color, però molt sotmès a esquemes geometritzants
Enrico Barone
Economia
Història
Militar
Economista i militar italià.
Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat
Maria Sanmartí
Pintura
Pintora.
Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse
Saul Černikhovskij
Literatura
Poeta israelià d’origen rus.
Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina