Resultats de la cerca

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari

És autor d’obres teatrals, com Una boira 1908 i Quan les arrels han mort 1910, i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança Traduí Conte d’hivern , de Shakespeare 1909, i collaborà en diverses revistes de tema polític o teatral, com Cu-cut , La Tralla , De Tots Colors , Talia , Teatre Català , etc Era pare de Pere Calders i Rossinyol

La seva obra és molt influïda pel feminisme, tant la novellística The Women’s Room , 1978 The Bleeding Heart , 1980, com l’assagística, en la qual destaquen els assaigs de literatura The Book as World 1976, estudi sobre l’ Ulysses de James Joyce i Shakespeare’s Division of Experience 1981, a més de The War against Women 1992, crítica de la dominació masculina

Féu poemes a imitació de Lyly i la poesia francesa i italiana contemporànies Escriví assaigs, el poema Scillaes metamorphosis 1589 i peces dramàtiques costumistes En destaquen les novelles The Delectable Historie of Forbonius and Prisceria 1584, Rosalynde 1590 —font d' As you Like it, de Shakespeare—, William Longbeard 1593 i A Marguerite of America 1596, influïdes per Sèneca, l’eufuisme i la novella pastoral, entre altres corrents

Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa

Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Batalla de reines de S Pitarra dirigit per Antoni Chic, 1983, Romeu i Julieta de W Shakespeare dirigit per Esteve Polls, 1984, Timó d’Atenes de W Shakespeare dirigit per Ariel García Valdés, 1990, Roberto Zucco de BM Koltès dirigit per Lluís Pasqual, 1993, El sopar dels idiotes de F Veber dirigit per Paco Mir, 1998, Sis personatges en busca d’autor de L Pirandello 2004 i  Soldados de Salamina de J Cercas 2006, dirigits per Joan Ollé,  Rock'N'Roll de T Stoppard dirigit per Àlex Rigola, 2008, Copenhaguen …

Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway , de JB Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades , de J Galceran Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta 1984, de Shakespeare, dirigit per E Polls, La Ronda 1986, d’A Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan…

Deixeble de JReynolds, en fou un seguidor en l’art del retrat La seva estada a Roma 1777-80 li donà un important bagatge per a la realització de les seves pintures d’història, gairebé totes illustrant obres de WShakespeare, destinades a la Boydell’s Shakespeare Gallery de Londres Com a historiador de l’art publicà Life of Sir Joshua Reynolds 1813 i Life of Titien 1830, entre altres obres

Home combatiu, defensà, contra el racionalisme de JH Kellgren, un concepte de la poesia lliure, segons els models de Shakespeare i Goethe, que illustrà amb Passionerna ‘Les passions’, 1781 La seva obra més important, En kritik över Kritiker ‘Crítica de crítiques’, 1791-92, fou la llavor del vigorós moviment romàntic escandinau Morí a l’exili per defensar la llibertat d’expressió i publicació, així com la Revolució Francesa

Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…