Resultats de la cerca

Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols

Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Ha estat professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarrega de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…

Defensa central, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-10 procedent del Mònaco 1999-2003 Disputà 242 partits oficials amb l’equip blaugrana, en els quals marcà 13 gols Guanyà dues Lligues de Campions 2006, 2009, quatre Lligues 2005, 2006, 2009, 2010, una Copa del Rei 2009, un Mundial de clubs 2009, una Supercopa d’Europa 2009 i tres Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009 Posteriorment jugà en el New York Red Bulls 2010-12, els mexicans Club León 2013-14 i Atlas de Guadalajara 2016-18, on s’inicià en la primera divisió mexicana i on jugà entre el 1996 i el 1999 i l’italià Hellas Verona 2014-15 A…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina , 1967 La…

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a partir del 1977…

Assolí els títols estatals de 200 m 1979, 1982 i 400 m a l’aire lliure 1983-88, i de 400 m en pista coberta 1983, 1984, 1986 Pertanyé al FC Barcelona 1984-87, període en el qual aconseguí els títols catalans de 100 i 200 m 1987 i establí un rècord de clubs en 4 × 400 m 1984 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Barcelona 1992 i en diversos mundials i europeus El 1983 guanyà la medalla de bronze en els 400 m del Campionat d’Europa en pista coberta i quatre medalles al Campionat Iberoamericà disputat a Barcelona or en 4 × 100 m, argent en 200 m i bronze en 100 i 4 × 400 m

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2000 26 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei 2000