Resultats de la cerca

Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs Castelao artista…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…

Fou deixeble de Francesc Tàrrega A tretze anys rebé una beca de la Diputació de Castelló per a anar al Conservatori de París Allí estudià amb Brun i Schwartz i es diplomà amb un primer premi en violí De tornada a Castelló, el 1932, hi fundà el conservatori de la ciutat, que dirigí fins el 1936 Fou violí solista de l’Orquestra de València Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool Publicà un mètode per a l’estudi del violí i escriví algunes composicions per a piano i la suite per a orquestra Escenes d’infants

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces instrumentals,…

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania És…