Resultats de la cerca

Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat

Fill de Tomàs de Malferit Jurat en cap de Mallorca 1536, 1543, 1558 Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum , publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Jaume Muntanyans

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964

Petit terratinent, entrà a l’administració local i s’uní als revolucionaris, però combaté Pascual Orozco S'oposà a Victoriano Huerta en 1913-14 i féu costat al president Venustiano Carranza Quan es produí la ruptura amb els agraristes es destacà com a estrateg El 1920 guanyà les eleccions presidencials i rellançà el procés revolucionari, però limità la reforma agrària i respectà els interessos nord-americans El 1928 fou reelegit president de la república, i al cap d’una setmana morí assassinat

Geòleg i professor de botànica, basà la seva sociologia en una analogia amb la biologia i s’inspirà en Spencer Director del primer departament de sociologia existent al món, a la Universitat de Chicago, fundà l' American Sociological Review , que aglutinà els principals sociòlegs nord-americans de l’època i influí a tot el món Reformista i evolucionista, anuncià el progrés de la societat industrial i fou un optimista sobre el futur Escriví Dynamic Sociology 1883 i Pure Sociology 1903

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans

El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà…

Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa

Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA