Resultats de la cerca
Es mostren 57088 resultats
Gennadij Nikolajevič Roždestvenskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm,…
Antoni Guerra
Pintura
Pintor.
Fou rector de la confraria dels artistes reestablerta a Perpinyà el 1698 Influït per la pintura italiana, deixà diverses obres religioses, com ara el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa 1696-97 i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes Treballà amb els seus fills Francesc Guerra i González Perpinyà, 1681 — 1729 i Antoni Guerra i González
Antoni Guerau
Pintura
Pintor reial.
Documentat del 1425 al 1432 És autor de la pintura i l’ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
Guerau d’Urgell
Història
Fill del comte Ponç I d’Urgell.
A la mort del seu germà, el comte Àlvar, pretengué d’heretar el comtat allegant que els fills d’Àlvar amb Cecília de Foix eren illegítims, però Jaume I de Catalunya-Aragó, que havia ocupat el comtat, es negà a reconèixer-lo
Antoni Guerra i González
Pintura
Pintor.
Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà
Gustau IV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1792-1809), fill de Gustau III.
Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII
Guiu de Boulogne
Cristianisme
Cardenal francès.
Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova
Gustau VI Adolf de Suècia
Història
Rei de Suècia (1950-73), fill de Gustau V.
Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia
Guillem de Gurb
Història
Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.
El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona