Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb Faust , de Gounod, al Covent…

Filla de cantants d’òpera i empresaris hongaresos emigrats a Suècia durant la Primera Guerra Mundial, l’any 1920 la seva família es traslladà als EUA, on es naturalitzà i es formà Debutà el 1941 al Metropolitan de Nova York com a Sieglinde i, al cap d’uns dies, com a Brunhilde La valquíria , on aviat esdevingué una de les grans especialistes en papers dramàtics de Richard Strauss i, sobretot, de Richard Wagner Actuà a Buenos Aires Tetralogia , 1947 i sovint a Londres Del 1951 al 1967 cantà al Festival de Bayreuth i el 1952 debutà a Munic, on el 1958 fixà la residència També es destacà en…

Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves interpretacions de Lucia…

Estudià a Barcelona al Conservatori del Liceu i a Milà Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1960 el 1963 hi obtingué un èxit assenyalat amb Orfeo ed Euridice , de Gluck El 1964 guanyà la Medalla d’Or del Circolo della Stampa, de Milà, i el concurs de cant Achille Peri, de Reggio de l’Emília L’any següent tornà al Liceu, on interpretà el paper titular d’ Aïda i el de Nedda d’ I Pagliacci Actuà arreu d’Europa en teatres d’òpera i sales de concerts

Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij

Formada a Hamburg, hi debutà 1849 amb Lucrezia Borgia , de Donizetti Actuà a Frankfurt i Viena, i el 1858 es presentà a Londres, on assolí una fama mítica amb un repertori molt variat des de Lohengrin a la Medea de Cherubini Es retirà el 1877

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura dramàtica,…

Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen Interpretà Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, amb el mateix Richard Strauss, a Milà