Resultats de la cerca
Es mostren 57094 resultats
Lucia Demetrius
Literatura
Teatre
Dramaturga i poetessa romanesa.
Excellí sobretot en la producció teatral, de la qual cal destacar Turneu în provincie ‘Volta per províncies’, 1946, Trei generaţti ‘Tres generacions’, 1956, Oameni şi jivine ‘Homes i bèsties’, 1956 i Arborele genealogic ‘Arbre genealògic’, 1957
Lev Borisovič Rosenfeld Kamenev

Trotskij, Kamenev i Stalin
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat
Ioannis Kapodístrias
Història
Política
Polític grec.
L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali
Vasilij Kandinskij
Pintura
Pintor rus.
Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories estètiques a l’…
Leonid Vitalovič Kantorovič
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna
Nikolaj Mikhailovič Karamzin
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador rus.
Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26
Mikhail Ivanovič Kalinin
Història
Política
Revolucionari rus.
D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46
Mikhail Kalatozov
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic georgià.
Iniciat en el gènere documental amb Sol ‘Svanetii ‘Sal de Svanètia’, 1930, el 1957 realitzà la seva obra mestra Let'at zuravli ‘Quan passen les cigonyes’, 1957 i, posteriorment, una interessant coproducció amb Itàlia La tenda rossa 1968
Kara Mustafa Paixà
Història
Estadista otomà, gran visir de Mehmet IV (1676).
Lluità contra Leopold I d’Àustria setge de Viena, 1683, però fou derrotat per Joan Sobieski de Polònia
Anna Karina
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu cinematogràfica francesa d’origen danès Hanne Karin Blarke Bayer.
Es traslladà als 17 anys a París, on inicià una carrera com a model, i treballà, entre d’altres, per a Coco Chanel Introduïda en el món del cinema, el primer llargmetratge que protagonitzà fou Ce soir ou jamais 1961, de Michel Deville, però aviat es convertí en protagonista habitual de les pellícules de Jean-Luc Godard Une femme est une femme , 1961, per la qual rebé el premi d’interpretació al Festival de Berlín Le petit soldat, 1961-63 Vivre sa vie , 1962 Le petit soldat , 1963 Bande à part , 1964 Pierrot le fou Alphaville , 1965 Made in USA , 1966, amb qui estigué casada en 1961-67…