Resultats de la cerca

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

És autor de Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los nobilísimos y excelentísimos vizcondes, condes y duques de Cardona 1665

De família de militars castellans, fou autodidacte, aconseguí ser un conegut cupletista i es dedicà al periodisme fou redactor del diari La Humanitat 1932-38 Publicà les novelles La rossa de mal pèl 1929, sobre els barris baixos, Retorn al sol sd, de ciència-ficció, i La guerra dels sants , sobre les lluites socials dels anys vint És autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà al departament de biblioteques de la Secretaria d’Educació Pública i a l’editorial Diana també feu de traductor a diverses editorials mexicanes Fou membre de la…

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos internacionals de…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la integral dels…

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats

És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana

Fill d’una família humil, fou prefecte del pretori 212 i participà en l’assassinat de Caracalla Es féu proclamar emperador per l’exèrcit, i, sense ésser senador, obtingué el reconeixement del senat, bé que mai no estigué a Roma ni a Itàlia Continuà la guerra contra els parts i signà la pau Però, elegit emperador Heliogàbal , intentà d’oposar-s’hi i, abandonat pels soldats, fou perseguit i mort

Comte de Salvatierra Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1903-04 i 1913-15, on es concità l’odi dels dirigents anarquistes, que l’assassinaren, juntament amb la seva cunyada, la marquesa de Tejares