Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el tren 1997 i Balls de saló…

Des de catorze anys residí pràcticament sempre a Anglaterra Es revelà amb In a German Pension 1911 com una escriptora d’estil molt personal i d’acusada sensibilitat, influïda per Čekhov, que aportava una nova visió a la narrativa anglesa Fou donada a conèixer pel grup de Bloomsbury, i les seves narracions foren aplegades en colleccions diverses Bliss and Other Stories 1920, The Garden Party 1923, The Dove's Nest 1923 i Something Childish 1924 Les seves Letters i les Letters to John Middleton Murry 1955, així com el seu diari íntim, Journal 1954, són una mostra de les seves idees estètiques i…

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Tribú el 66 aC, fou acusat de concussió en abandonar el càrrec, sofrí un procés de lesa majestat i fou condemnat en rebellia Fou el promotor de la Lex Manilia de imperio Cn Pompei , la qual, ultra confiar a Pompeu el comandament de la guerra mitridàtica, creava un imperium infinitum i abandonava, així, el principi de l’anualitat de les magistratures

Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques

Féu la primera exposició el 1948 a Nova York, on fou un dels fundadors juntament amb F Kline, J Pollock i W de Kooning de l’Eighth Street Club 1949, nucli de l’expressionisme abstracte El més representatiu de la seva obra són els collages , que començà a realitzar al principi dels anys cinquanta Utilitzà tota mena de materials papers, teixits, plàstics, fusta, metalls per a obtenir efectes de contrast, emfatitzar certs valors o suggerir formes humanes Alternà la residència entre Europa i Amèrica, i els anys setanta visqué un temps a Eivissa

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels Armanyac

Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus

Rival d’Aman, aconseguí, mitjançant Ester, de frustrar els plans d’extermini del primer ministre i d’ésser collocat en lloc seu La festa jueva que celebrava el record d’aquests fets Purim era també anomenada dia de Mardoqueu

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…