Resultats de la cerca

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i, potser, Usés D’…

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Deixeble d’IM Gelfand, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per les seves demostracions de les conjectures de Selberg 1972 i de P'ateckij-Shapiro 1974 Ha treballat, sobretot, amb els anomenats grups de Lie, eines algèbriques i topològiques amb importants aplicacions a la física, la química i la cosmologia

Filla i hereva del senyor Joan II i d’Isabel de Portugal Fou casada amb Juan Núñez de Lara, el qual esdevingué Joan III de Biscaia mort l’any 1350 Foren succeïts pel seu fill Nunó I

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de…

Migcampista del Manchester United FC 1956-73, equip amb el qual jugà més de 600 partits, fou 106 vegades internacional 1958-70 i un dels principals artífexs de la victòria d’Anglaterra al Mundial del 1966

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que,…

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…

Era filla de l’elector Felip Guillem de Baviera Fou la segona muller de Carles II de Castella, damunt el qual exercí una forta influència l’augmentà encara fingint el desitjat embaràs 1690 i 1696 Quan fou evident que el rei moriria sense successió, es decantà alternativament cap al candidat francès Felip d’Anjou i cap a l’austríac Carles d’Àustria, bé que a la fi es decidí per aquest Respectada inicialment per Felip V, fou desterrada a Baiona, pel fet d’haver-se declarat austriacista durant l’ocupació de Madrid pel rei arxiduc Carles III 1706 El 1738 fou autoritzada a tornar a Castella