Resultats de la cerca

Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar  Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970  Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972  O Thiasos ‘La declamació’, 1975  I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977  O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…

Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de  Lega Nord  LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el partit en segon lloc Amb el…

Lluità amb l’exèrcit anticomunista a la guerra de Corea 1950-53 junt amb el seu amic Chun Doo-hwan , amb el qual cursà estudis militars fins el 1955, que es graduà Ascendí l’escalafó militar fins a assolir el grau de general El 1979, arran de l’assassinat de Park Chung-hee , collaborà en el cop d’estat que enderrocà el govern civil i situà Chun com a president del país el 1980, sota les ordres del qual ocupà diversos ministeris Fou també president del partit oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia 1985 El 1987 Chun el designà successor a la presidència i, en resposta a les massives…

Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…

Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat De producció…

Interpretà sobretot les obres principals del seu marit, Bertolt Brecht A la mort d’aquest, es feu càrrec de la direcció del Berliner Ensemble

Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la…

Es donà a conèixer en una exposició que feu el 1958 Exposà a França L’any 1964 fundà, juntament amb d’altres artistes lleidatans com Ernest Ibàñez Neach, el Grup Cogul Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J Fautrier i d’A Tàpies