Resultats de la cerca

Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents

La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

La seva família s’establí al Rosselló el 1938 Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà 1940-42 S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’installà a París El 1957 organitzà una exposició de la jove pintura francesa al Festival de la Joventut a Moscou Feu diverses exposicions particulars a Nova York Adscrit a la pintura figurativa, s’interessà especialment per la llum i fou molt inspirat pel paisatge rossellonès

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

Estudià a la Universitat de Barcelona i després a Ginebra amb Jean Rousset, on es llicencià en literatura francesa Des del 1991 és catedràtica de filologia francesa de la UNED El 1997 es doctorà en filologia catalana Ha publicat estudis sobre Baudelaire i Mallarmé i novellistes francesos dels segles XVII i XVIII També dues obres fonamentals sobre poesia catalana Vida i obra de Màrius Torres 1968, premi Josep Yxart 1967 i El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry 1978, aquesta darrera, tema de la seva tesi doctoral Igualment, és autora de Lectura de Carles Riba i Màrius Torres 1993 Té treballs…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or  i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…