Resultats de la cerca

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus , publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…

Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782

Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys

Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida

Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a dirigir els cors de…

Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista Barcelona-Girona…

Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat

Fill de Dídac III, ajudà Sanç IV de Castella contra els infants de la Cerda Afavorí els jueus El gran poder econòmic que adquirí mitjançant el comerç amb Castella i Aragó provocà el temor de Sanç IV, el qual el féu assassinar