Resultats de la cerca

S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006

El 1980 s’integrà a la Federació Catalana de Judo, on fou responsable de taekwondo i promogué la creació d’un estament propi que regulés aquest esport Fou l’impulsor i primer president de la Federació Catalana de Taekwondo 1987-90 També ocupà els càrrecs de vicepresident de la Federació Espanyola 1987-91 i vocal de la Federació Mundial 1986-95 de taekwondo Membre del Comitè Olímpic Espanyol 1987-95, exercí com a cap de la delegació espanyola de taekwondo en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Competí a les files del FC Barcelona En pista fou quatre cops campió de Catalunya 1956, 1963, 1964, 1965 i campió d’Espanya en 20 km 1963 En ruta fou subcampió de Catalunya 1957, 1962, 1963 i campió 1964, 1966, i subcampió estatal en 50 km 1966

Començà com a jugador en les categories de promoció del CE Júpiter S’inicià en l’arbitratge el 1978, i el 1986 passà a la màxima categoria de l’handbol espanyol, en la qual arbitrà fins el 2008 Debutà com a internacional el 1990 i arbitrà partits als Jocs Olímpics d’Atenes 2000 i de Pequín 2008 En la major part de la seva trajectòria formà parella amb l’àrbitre José Antonio Huelin Fou director i representant dels àrbitres a la Lliga Asobal i a la Federació Espanyola d’Handbol, director tècnic de la federació europea i professor de reglament de la federació internacional

Jugà al Club 21, al 7 a 9, al Laes Sersan, al CT Barcino i al SCR El Ciervo de Sabadell Fou campió d’Espanya juvenil per equips amb el Club 21 1979 i participà en els Campionats d’Europa d’aquesta categoria Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya absolut de dobles 1987, 1988

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…

Començà la seva trajectòria professional com a cronista esportiu d’ El Poble Català 1912, i posteriorment collaborà com a redactor en La Publicitat 1922 i La Humanitat 1932 Fou fundador de la revista Catalunya Esportiva 1918 i codirector de L’Esport Català 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC 1934-36 i en finalitzar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a l’Havana Retornà a Barcelona el 1957 i collaborà en el Noticiero Universal

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…

Arribà al Futbol Club Barcelona el Nadal del 1969, i guanyà la Copa 1970 Una lesió a l’esquena precipità la seva marxa, al juny del 1971 També entrenà el West Bromwich Albion, l’Ajax, el Sevilla i l’Ethnikos En la seva etapa a l’equip holandès descobrí Johan Cruyff

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88