Resultats de la cerca

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…

Defensa que es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor Jugà amb el Reus finsla temporada 1984-85, quan fitxà pel Liceo de la Corunya En el club gallec hi estigué cinc anys fins que la temporada 1989-90 tornà al Reus, equip en el qual es va retirar l’any 1992 Amb el Reus guanyà una Recopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Copa del Rei, i amb el Liceo, dues Copes Intercontinentals, duesCopes d’Europa, dues Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei i dues Lligues Fou internacional júnior amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…

Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004 prengué…

Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la vacuna per a la sida des del…

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…

Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers  musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels  talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la xaria i acollí…

Fill de jueus emigrats el 1933 de Palestina a França Acabada la Segona Guerra Mundial durant la qual perdé el seu pare i visqué amagat, estudià filosofia a l'École Normale Supérieure de Fontenay-Saint-Cloud i obtingué l’ agrégation títol que a França permet exercir l’ensenyament el 1961 A mitjan dècada dels anys seixanta fou ajudant de Raymond Aron , el liberalisme del qual l’influí malgrat el seu esquerranisme, en el primer llibre que publicà,  Le Discours de la guerre 1967 Molt actiu en el maig del 1968, es declarà maoista i fou un dels seguidors més destacats de la seva generació de Jean-…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada 2012, Tanto…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges,…