Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampillas, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió i s’establí a Gènova La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas 1778-81 Aquest treball és dividit en…

Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fou jesuïta 1748 i ensenyà humanitats i filosofia a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova Publicà Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola , en 6 vol Gènova 1778-81 trad al castellà Saragossa 1782-84, obra adreçada a refutar abrandadament les tesis de Tiraboschi, Bettinelli i Signorelli sobre la decadència de la literatura hispànica l’assaig constitueix un precedent del comparatisme literari del s XIX Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica als volums “…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

Dotat d’una notable vena poètica classicista, conreà un tipus de poesia acadèmica i mundana Protegit per Pius VI, escriví Il pellegrino apostolico 1782, la Feroniade, les tragèdies Aristodemo 1786 i Galeotto Manfredi 1788 i el poema La Basvilliana 1793, contra la Revolució Francesa, que, però, cantà a l’època de la República Cisalpina Celebrà també les empreses napoleòniques en diversos poemes Bardo della Selva Nera 1806, entre altres Hom li deu la notable traducció de la Ilíada 1810 En època de la dominació austríaca exaltà aquest govern en poemes com Ritorno di Astrea 1816 Els darrers anys…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus llibres destaquen…

Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe El 1948 fundà, amb Bruno Munari , Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC Movimento per l’Arte Concreta, una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de massa, la…

Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra 1966-86 i del Conservatori de Santa Cecília 1973-80 Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes Il sistema della dolcezza  1949,  Il Giudizio Universale  1954,  L’isola del tesoro  1958,  La fiera delle meraviglie  1961 i Il paradiso e il poeta  1965 També és autor de la cantata Partita a pugni  1953, estrenada a…

Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…

Graduat en psicologia, des del 1979 exercí el periodisme Des de molt jove formà part d’organitzacions neofeixistes Entre d’altres, fou secretari nacional del Fronte della Gioventù 1977, i el 1983 fou elegit diputat pel Movimento Sociale Italiano MSI, partit del qual fou secretari general del 1987 al 1990 i del 1991 al 1994 Durant aquest darrer mandat evolucionà d’uns postulats ultradretans vers un discurs de tipus conservador, que culminà amb la fundació d’ Alleanza Nazionale AN, partit que incloïa el MSI i els sectors més conservadors de la Democrazia Cristiana Des de l’inici, AN formà part…

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…